Juana Acosta

La història personal del diagnòstic i tractament de la Juana Acosta ha transcorregut paral·lelament al naixement de la primera Unitat d’Esclerosi Múltiple de Catalunya i de l’estat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron l’any 1996, que després desembocaria en la creació del Cemcat.

“Després de tenir forts i continus maldecaps i problemes de visió en l’ull esquerre, vaig anar a Urgències de Vall d’Hebron on em van derivar al Dr. Xavier Montalban”. L’actual director del Cemcat la va visitar i es va confirmar el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple.

“Durant aquests més de 20 anys que porto convivint amb la malaltia la veritat és que he passat èpoques de tot tipus. Em feia molta il·lusió ser àvia però justament abans de néixer la meva néta vaig començar a pensar que no podria tenir cura d’ella, que no la podria agafar.... Llavors em vaig comprar una motxilla portabebés i anava amb ella a la cadira de rodes. Em vaig adaptar i ara que és més gran la porto i la vaig a buscar al cole, l’acompanyo al parc... La cadira de rodes a mi em va donar més autonomia i això és el que volia, poder sortir sense dependre de ningú”.

La Juana ens explica també que ha canviat la medicació diverses vegades durant tots aquests anys i que ha aconseguit frenar els brots. Destaca que ha participat en diversos assajos clínics realitzats al Cemcat perquè “si ningú es presta no es pot avançar en els tractaments”. “Desitjo i confio en què els joves que estan sent diagnosticats actualment d’esclerosi múltiple tinguin la millor perspectiva futura”, afegeix.

“De vegades hi ha gent que em diu que jo porto molt bé la malaltia, de què em serviria portar-la malament? Si no ets positiu al final t’acabes posant barreres tu mateix. També miro d’estar informada dels exercicis que fem a rehabilitació, saber per a què serveixen i aplicar el que em va bé en el meu dia a dia”.