Julia Vilella

“Zero drames, zero autocompassió”. Segons la Julia això és vital quan has de conviure amb l’EM. Li van diagnosticar la malaltia quan tenia 17 anys i començava la carrera d’Enginyeria Industrial. Diu que ha après “a ballar amb els tornados”.

Els primers dies que va venir a tractar-se a l’Hospital de Dia del Cemcat diu que no volia mirar ni sentir a ningú. “Em posava la música a tope i no volia sentir cap conversa, era com si no anés amb mi. Tot va ser molt dur al començament. A part de tenir com cinc o sis brots en un any i mig i afectar-me molt físicament, em va afectar molt psicològicament. Em deien que necessitava suport psicològic però em negava”, recorda.

“De vegades no podia sostenir el boli als exàmens, no em podia tallar la carn... Però per sort vaig tenir un entorn molt positiu i estimulant: els meus pares, el meu germà i els meus amics no em deixaven quedar-me al llit un dia sencer. Crec que t’has de cuidar molt, prioritzar què és important i què et va millor en cada moment psicològicament”.

“L’esclerosi múltiple ni em defineix ni em definirà mai”, afirma. La Julia va acabar la carrera d’Enginyeria Industrial i va anar d’Erasmus a França, on va continuar amb el tractament. En tornar a Barcelona va començar a treballar en el departament d’e-commerce d’una multinacional. El dia que té tractament al Cemcat treballa després des de casa. “Mai m’han posat cap problema en aquest sentit”.

“La parella i els fills són temes que ens preocupen molt als joves. No saps com s’ho prendrà la teva parella, tens molts dubtes a l’hora de dir-ho... Primer has de digerir tot bé tu personalment i després decidir a qui ho dius i com. Si algú llavors surt corrents és que potser no et convé aquesta persona”.

“Mai he buscat ‘esclerosi múltiple’ a Google, quan algú em parla d’alguna novetat busco articles científics. Crec que hi ha molt desconeixement sobre la malaltia. Em fa por que la gent em tracti de manera diferent perquè no hi ha res que t’invalidi més que et tractin com invàlida. A mi la malaltia m’ha fet ser menys crítica i valorar més les coses. Superar situacions dures et dóna molta força!”.